Un critèrium: una festa sobre rodes

Juliol/agost del vint-i-cinc.

El ciclisme és un esport cru i roent. Arriscar la vida pel simple fet de fer salut és una decisió que la majoria de ciclistes prenen de manera conscient, sobretot, els que decideixen fer d’aquest esport una forma de vida.

​Els corredors, aquells que es dediquen a competir sobre les dues rodes, no només prenen la decisió activa d’arriscar la seva integritat a la carretera per salut entrenant, sinó que també ho fan amb la via tallada, buscant el límit a cada traçada i intentant retallar segons a un cronòmetre imaginari que els espeny a anar cada dia una miqueta més de pressa.

​Aquesta bogeria irracional anomenada ciclisme de competició esdevé clau per entendre el fenomen dels critèriums: competicions urbanes on els corredors pugnen per tal de ser el primer en completar les quaranta i escaig (o més!) voltes a un circuit d’entre 1.5 i 3 quilòmetres. Velocitat, frenesí, intensitat, rivalitats, pujades infinites, corbes que fan estremir i llambordes infernals són el latemotive de la Xallenge de Ponent, la competició de critèriums lleidatana per antonomàsia, amb la participació directa del Club Colla Ciclista la Pedalada de Juneda, l’Ateneu Garriguenc de les Borges Blanques i nucli, així com dels lleidatans SpeedRepublik i del Club Esportiu Algerri.

​Anar a veure un critèrium no implica només veure un grapat de persones vestides de licra intentar pedalar més de pressa que els seus rivals, implica veure dit grapat de persones, guanyar, perdre, arriscar, i, en definitiva, lluitar per veure com allò que un dia els va començar com un somni es materialitza en una realitat amb opcions professionals; és donar suport des de la base a una escena esportiva cada cop més mercantilitzada a partir d’un grup de gent, és a dir, el pilot, que creu que el millor que pot fer cada cap de setmana és posar en pausa la seva vida i empaquetar totes les seves coses per tal de recórrer l’estat en busca de retallar un segon més a aquell cronòmetre que ens fa eriçar la pell.