La intensitat de la pressió

A vegades ens toca viure experiències tan intenses que parar-nos a gaudir del moment mentre estem, precisament, vivint el moment, és contraproduent. Estem tot el dia en tensió per tal de poder rendir al màxim, i sovint ens oblidem de què és allò que ens falta per rendir és treure’ns de sobre aquesta maleïda pressió.

​Diuen que els èxits sense algú amb qui compartir-los no tenen massa sentit, però a nosaltres ens agradaria afegir que és molt difícil fins i tot d’assolir-los. Nucli neix per crear una xarxa cooperativa en favor del foment del ciclisme català amb la figura del corredor al centre, i creiem que tot ciclista va igual a sobre la bici que fora.

Ser feliç és imprescindible per arribar a tenir un bon rendiment, i fer-se el món a mida cada dia esforçant-se a buscar dita felicitat és el que converteix un objectiu en una conseqüència, i que fa que aquestes, per definició, s’acompleixin. Treure el focus de l’objectiu i posar-lo en la conseqüència és clau per aïllar la pressió que nosaltres mateixos hem creat sobre les expectatives que envolten una data assenyalada.

Per tal de poder explicar millor aquesta idea cal que entenguem què és la pressió i com funciona. El Pep Marí, el cap de psicologia esportiva d’alt rendiment al CAR de Sant Cugat, sempre parla de la pressió com un mecanisme d’alerta: aporta coses bones al corredor si la sap canalitzar, perquè l’ajuda a relativitzar els seus èxits i a valorar-los més i li assenyala els seus punts febles; per tant, esdevé l’eina perfecta per assolir l’equilibri entre gratitud i autoexigència necessari per poder rendir.

No obstant, la pressió també pot suposar un problema en un corredor si no hi ha una bona gestió al darrere; és un mecanisme per donar confiança i suport en la mateixa mesura que genera tensió en l’atleta i el pot portar desestabilitzar-se i a cometre errors. La manera en com un corredor es parla a ell mateix determina directament el seu rendiment, i si la pressió no s’enfoca des de la constructivitat no només no suma, sinó que sol restar.

En qualsevol cas, aprendre que no podem controlar els missatges que venen del nostre entorn és una de les primeres lliçons que qualsevol esportista aprèn un cop es comença a prendre seriosament el seu esport, i és responsabilitat del corredor aprofitar les coses bones que la pressió que pugui venir de qualsevol condicionant extern l’hi aporti i desestimar tot allò que no serveix de res.  

A vegades, la mateixa intensitat que ens porta a ser feliços ens allunya, paradoxalment, de tot allò que precisament ens en fa ser. Tot corredor que prioritzi el seu rendiment a la seva felicitat és víctima d’aquesta paradoxa, perquè el binomi que formen ambdós termes esdevé essencial per fer anar la pressió com una eina en el nostre propi benefici en lloc d’una arma que actuï en el nostre detriment.